D’una llavor mil·lenària
remotament cultivada
comença a brotar la grana
dedins l’arrossar negat.
D’origen incert i molt disputat,
arròs,
ets l’aliment bàsic de la humanitat.
Segur que encara recorda
el més vell dels segadors,
treballant de sol a sol
enfaixat i amb la corbella
de peus en l’aigua tèbia i estancada,
amb quina dignitat regnava l’alba!
I el temps desafiant trepitja ferm
però es manté intacta l’alegria del paladar.
Succedani dels plaers més emmudits
aquest plat tan exquisit i polièdric,
arròs!
A la paella, a la cassola, en un tupper o emplatat,
amb tu sempre ens en lleparem els dits.
Anna Miralpeix
Poeta
.jpg)
