Carta a la meva amiga Filomena Corretjol, molt coneguda al facebook com la IAIA FILOMENA, estimada i valorada.
Salut Filomena:
Vull agrair-te el favor que m’has fet en revelar-me un dels secrets més ben guardats de la paella empordanesa.
En Pep Coronas, xef de l’empresa Graeller Rialler Càtering, em va encomanar un article que parlés de LA PAELLA per incloure’l en el seu espai web "www.gra.cat"
Com que en receptaris de cuina no en sóc cap experta vaig creure més interessant explicar una anècdota que, sobre “la Paella”, guardo en el baül dels meus records d’ infància i joventut, del temps que vaig viure amb els meus pares al meu poble d’ Agullana.
- Cada diumenge de les 52 setmanes que té l’any, més els dies de la Festa Major, el nostre menú casolà era paella d’arròs ; pollastre o conill rostit ; i un bracet “biscuit de la reina” amb crema, de la pastisseria de Ca l’Adroguer, tot acompanyat d’aigua de la font d’Avall, vi bo de la bota del racó i un bon raig de garnatxa o moscatell per fer el traguinyol. La paella que feia ma mare era de les millors que he tastat mai. I ella ens deia que el primer secret per aconseguir aquest nivell era fregir la ceba en una cassola de fang, fins que es tornés ben rossa, sense deixar-la cremar, però també m’explicava un altre dels seus secrets, que vaig oblidar fins que vaig recórrer a tu i vas recordar-m’el : Havia de posar-hi un polset de pebre picat, pebrots morrons i un raget d’absenta junt amb la resta d’ingredients (sípia, escamarlans, músculs, menuts del pollastre, costella de porc, tomàtecs, all, julivert, pèsols del nostre hort....) Li quedava un arròs tan deliciós que ens llepàvem els dits i, en acabar els 3 plats, Filomena, et prometo que quedàvem tips com un renec, perquè la quantitat acompanyava sempre la qualitat.
I vatua ralistus, canviarem de tema i acabaré amb el safareig que ens acompanya a tu i a mi, i que és una mica la salsa de la nostra vida. Te n’explicaré una de bona d’aquest xicot tan trempat que m’ha fet entrar en el seu món virtual , en Pep Coronas. De jovenet era un bon dibuixant de “còmics” i feia tires satíriques i picantones de gran qualitat. Era un admirador del personatge “En Xeixa”, que en Toni Donada dibuixava per al diari El 9NOU, fins i tot tenia un dibuix original d’aquest personatge penjat a la seva habitació. Ensenyava als més menuts a dibuixar còmics, i els explicava la tècnica dels professionals, com la del propi Toni Donada-
Res més, ...tonets,
Ramona Claperols
ex-bibliotecària
.jpg)
